Todas las preguntas de opinión personal de las PAU

Descartes

1.  «El que determina que jo sigui jo és la continuïtat de la meva consciència, no la del meu cos.
2.  «Hi  ha  afirmacions  que les persones cegues no poden saber si són veritat.»
3.  «Puc estar segur/a que ara estic fent un examen i que no estic simplement somniant que l’estic fent.»
4.  «Tinc  bonesraons per a pensar que, encara que potser no totes, la majoria de les coses que crecsón vertaderes»
5.  «Una persona ésidèntica al seu cos»
6. «És ben evident que tot allò que hi ha en el món té una causa. I aquesta causa, al seu torn, també ha de tenir una causa, i així successivament. Però seria absurd que hi hagués una cadena infinita de causes. Cal que hi hagi, doncs, una primera causa no causada, que no pot ser cap objecte del món (perquè tots els objectes del món necessiten una causa); aquesta primera causa no causa-da és el que anomenem Déu
7. «Hi ha coses quesé, que no les puc haver après a partir de l’experiència»
8. «Hi ha motoristes a qui els agradaria poder conduir la moto sense dur casc, per a tenir una visió més àmplia, notar de ple el vent als cabells i fruir de la sensació de llibertat. Les con-seqüències de portar o no portar casc recauen, bàsicament, en la persona que el porta (o no el porta). Per tant, la societat no hi hauria d’intervenir, i no hi hauria d’haver lleis que obliguin els motoristes (i ciclistes, i conductors/es de patinets) a portar casc.» 
9. «La veritat està sobrevalorada. Per tal d’actuar d’una forma moralment i políticament adequada, el principal no és preocupar-se per què és veritat i què és fals sinó, més aviat, pre-ocupar-se per actuar amb bones intencions, amb altruisme i amb ganes de contribuir al bé comú.» 
10. «Les veritats sobreel  món  natural  que  coneixem,  les  coneixem  per  mitjà  de  l’ús  de  la  raó»
11. «No és contradictori pensar que podria ser que existís un Déu totpoderós; Déu podria, si vol-gués, haver creat l’univers fa només trenta minuts; podria haver creat l’univers incloent-hi la Terra i a tots nosaltres, i ens podria haver creat dotant-nos a cadascú d’una sèrie de “memò-ries” sobre el que ens sembla haver viscut en el passat, però que realment no són autèntiques memòries: el món, i nosaltres amb ell, fa només trenta minuts que existeix; per tant, jo no puc assegurar realment que hagi estudiat per a fer aquest examen —per més que ara sàpiga com respondre a les preguntes. 
12. «No hi ha cap propo-sició de la qual puguem tenir una certesa absoluta.»
13. «Només si assumeixo que hi ha un Déu benvolent que no permetria que jo estigués totalment confós i enganyat en allò que crec, em serà possible respondre al dubte escèptic següent: “Com saps tu que el món no va començar a existir ahir, contenint ja uns suposats fòssils i tot de llibres suposadament escrits fa molt temps? Tots nosaltres vam començar a existir ahir dotats ja amb tota una sèrie de creences i de suposats records, però l’univers existeix només des d’ahir a les sis de la tarda”.»
14. «Per a conèixer-me a mi mateix, per a saber quina mena d’entitat sóc, només em cal usar la reflexiói el raonament»
15. «Quan jo em desperto al matí, encara que encara estigui a les fosques, sé perfectament que existeixo i que soc  jo,  la  mateixa  persona  que  ahir  se’n  va  anar  a  dormir  en  aquest  mateix  llit;  ho  sé  sense  moure’m i sense necessitat de mirar-me al mirall ni de mirar el meu cos; per tant, jo soc un flux  de  pensament,  una  cosa  no  material,  i  no  pas  un  cos.
16. «Sabem que les taules i les cadires estan fetes d’electrons, protons i neutrons, que són partícules que no podem veure;  per  tant,  el  fonament  per  al  nostre  coneixement  d’aquestes  entitats  no  és  en  els  sentits, sinó en la raó, que ens permet fer raonaments que justifiquen la nostra creença que aquestes partícules subatòmiques existeixen.»
17. «Si algú em demana com sé que ara tinc un bolígraf a la mà, li diré que ho sé perquè el veig i el palpo; però si insisteix i em demana com sé que no estic al·lucinant i com sé que em puc refiar del que em sembla veure i palpar, li hauré de donar un argument general; per tant, la justificació última i la base de tot el nostre coneixement és en la raó i no en els sentits.»
18. «Si fos veritat que les persones tenim una ànima, a més d’un cos, això permetria que poguéssim seguir existint després que mori el cos; això seria una cosa molt bona i, per tant, ens dona una bona raó per a creure que les persones, a més d’un cos, tenim una ànima.»
19. «Suposem que la Maria està a punt de morir. S’ha descobert, però, un procediment pel qual es poden conservar tots els seus records “copiant-los” en un ordinador. Suposem, a més, que també es poden conservar a l’ordinador totes les creences de la Maria, i també què li agrada i què li desagrada, els trets del seu caràcter (és una persona generosa, una mica impacient, coratjosa, etc.) i tots els seus altres trets psicològics. A més, suposem que a aquest ordinador on s’han traslladat totes aquestes característiques psicològiques de la Maria se’l dotés amb la capacitat de parlar. Aleshores podríem dir que la Maria ha sobreviscut a la mort del seu cos i segueix existint, ara en un ordinador. Per tant, allò que ens fa ser qui som no és el nostre cos, sinó la nostra ment, la nostra psicologia.
20. «Tinc bonesraons per a pensar que, encara que potser no totes, la majoria de les coses que crecsón vertaderes»
21. El  fet  que  hi  hagi  guerres  i  desastres  naturals  que  causen  el  patiment  de  persones  innocents  és  incom-patible  amb  l’existència  d’un  ésser  omnipotent  i  bondadós.» 
22. Suposem que una amiga ens diu el següent: «Fa una mica més de deu anys que a casa tenim un gos, que es diu Tro. Ara acabo de mirar una foto de fa deu anys, on se’m veu jugant amb el Tro, que aleshores era un cadell molt bufó de quatre mesos. Aquell gosset de la foto és el mateix gos que ara tinc al meu costat, el Tro (l’únic gos que hem tingut a casa). Ara bé, el que em permet afirmar que el gosset amb qui estic jugant en aquella foto és el gos que ara té deu anys i que està ajagut aquí al meu costat, no són pas els sentits: el gosset de la foto té una aparença molt diferent de la que té el Tro ara.» 

Hume

1. "Quien actúa usando la razón, actúa moralmente"
2. «Estem  jus-tificats  a  creure  que  el  futur  serà  com  el  passat,  i  que  de  les  mateixes  causes  se  seguiran  els  mateixos efectes.»
3. «Fa uns quants anys jo vaig fer primer d’ESO. Ara bé, si allò que ens fa ser qui som és la nostra ment, i si una ment fos només un conjunt de sensacions, sentiments i pensaments, aleshores jo no podria ser la mateixa persona que fa uns anys va començar a estudiar ESO, perquè ara mateix, mentre faig aquest examen, no tinc, òbviament, les mateixes sensacions, ni els mateixos sentiments ni els mateixos pensaments que tenia el primer dia de curs de primer d’ESO.»
4. «Hem pogut observar que la naturalesa es comporta de forma regular: quan hem observat un ornitorrinc i hem comprovat que era un mamífer, aleshores ha resultat que tots els altres ornitorrincs que hem observat també eren mamífers; quan he colpejat una bola de billar d’una determinada manera, s’ha mogut amb una determinada velocitat i fent una certa tra-jectòria, i si en una altra ocasió l’he tornat a colpejar exactament de la mateixa manera, la bola s’ha mogut, de nou, amb la mateixa velocitat i fent la mateixa trajectòria; el fet que en tot allò que hem observat fins ara hàgim vist que la naturalesa es comporta de forma regular ens justifica a concloure que en el futur també es comportarà de forma regular.»
5. «L’experiènciaens demostra que la naturalesa és regular i que en el futur es comportarà igual queho ha fet en el passat»
6. «La nostra ànimano  és  una  cosa  que  pensa  o  que  sent,  sinó  una  sèrie  de  pensaments  o  sentimentsparticulars»
7. «No és possible tenir una justificació per a totes i cadascuna de les nostres creences (una creença es pot justificar a partir d’altres creences; i aquestes, al seu torn, a partir d’unes altres; però aquesta cadena de justificacions no pot continuar indefinidament). Per tant, ja està bé que, en alguns casos, creguem algunes coses sense tenir cap justificació per a fer-ho.»
8. «Només  puc  conèi-xer allò que es pot comprovar fent una observació o un experiment empíric.»
9. «Tot el que sé, hosé, directament o indirectament, per experiència»

Kant

1. «Com que els animals (no humans) no són éssers racionals, no tenim realment cap obligació moral envers ells. En particular, els podem criar simplement amb la finalitat de poder menjar-ne després la carn, i no ens hem de preocupar de si l’objectiu que nosaltres tenim de poder menjar-ne la carn és (o no) un objectiu que ells (si ho poguessin entendre) compartirien amb nosaltres.» 
2. «De la mateixa manera que no és moralment acceptable que una persona pugui ser esclava d’una altra (ni ho seria encara que l’esclava s’avingués a ser-ho) perquè seria donar a una persona l’estatus de mer objecte, d’una cosa de la qual simplement es fa ús, tampoc és moralment acceptable la prostitució (encara que la persona prostituïda s’hi avingui).
3. «És més proba-ble que actuï sempre d’una forma moralment adequada una persona que es deixa portar pels seus  sentiments  d’amor,  compassió  i  empatia  cap  als  altres,  que  no  pas  una  persona  que  té  molta autodisciplina i un alt sentit del deure, i actua, no moguda per sentiments de simpatia, sinó  per  la  forta  voluntat  de  fer  sempre  allò  que  prescriu  el  deure  moral.»
4. «L’eutanàsia no hauria de ser legal, perquè si ho fos, hi hauria abusos (per exemple, casos en què els fami-liars que volen obtenir una herència pressionen una persona gran i vulnerable perquè signi els papers per a demanar l’eutanàsia), i l’Estat té, de forma general, l’obligació de protegir les persones vulnerables i d’evitar els abusos.» 

Mill

1. «A vegades estemmoralment obligats a fer una determinada acció, tot i que aquesta acció no sigui laque generarà més plaer»
2. «A vegades hi ha ac-cions que una persona està moralment obligada a fer, tot i que de cap manera no es pot justificar que comportaran que hi hagi més felicitat al món de la que hi hauria si es fes qualsevol altra acció alternativa.»
3. «Del fet que tothom desitja la seva pròpia felicitat, se’n dedueix que cadascú ha d’actuar de la manera que més propiciï que hi hagi el màxim de felicitat general.»
4. «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.»
5. «És una norma moral ben establerta que una persona ha de complir allò que ha promès; per tant, si fa anys vaig prometre solemnement al meu amic que el dia que es casés jo aniria al seu casament, hi he d’anar encara que ara em trobi a l’altra punta del món i assistir al seu casament vul-gui dir gastar els pocs diners que tinc i que em fan falta per a tenir cura dels meus fills.»
6. «Haver estu-diat filosofia no contribueix de cap manera significativa a fer que una persona pugui ser una bona gestora dels interessos públics o una bona governant.»
7. «No hi hauria d’haver lleis que prohibeixin la poligàmia; entrar en una relació de convivència amorosa múltiple afecta només aquells que hi participen, i la resta de la societat no hi hauria d’intervenir.»
8. «No s’haurien de fer campanyes antitabac que busquen que la gent deixi de fumar: fumar o no (quan es fa en llocs on ningú no es veu obligat a ser “fumador passiu”) només afecta la salut de la per-sona que ho fa i, per tant, la societat no hi hauria d’intervenir.»
9. «Tot allò que ésmoralment bo produeix felicitat»
10. En  tot  el  que  faig  sempre he de tenir en compte què en pensaran els altres, perquè, ja sigui directament o indirectament,  sempre  tot  el  que  jo  faig  pot  afectar  a  tercers.»
11. L’opinió de lamajoria no es pot imposar mai com a llei a una minoria»
12. Si  algú  té  gana  (ha  aconseguit dinar, però ara és el vespre i no té res per a sopar) i està en una situació en què no  té  cap  altra  manera  de  poder  aconseguir  aliment,  és  moralment  acceptable  que  robi  menjar.»

Nietzsche

1.  «Hi ha enunciatscom ara, per exemple, “Barcelona té més habitants que Edimburg”, que són veritatobjectivament  i  no  sols  com  a  resultat  de  convencions  o  imposicions  socials»
2. «Déu ha mort.»
3. «Els valors imperants en la societat europea actual són en bona part els valors de la moral cristiana (encara que molta gent no es consideri religiosa).»
4. «La manera en què parlem construeix com és el món i, per això, per a contribuir a fer desaparèixer el masclisme que impregna la nostra societat, és important esforçar-se per usar les anomenades “formes inclusives” del llenguatge i quan, per exemple, parlem de les persones de la classe no dir “Tots estem contents” sinó, posem per cas, “Tots i totes estem contents i contentes”.»
5. «La moral pre-dominant avui dia és el tipus de moral que Nietzsche anomena moral dels esclaus»
6. «No hi ha res que sigui bo o dolent per si mateix; què és bo i què és dolent queda determinat només per les normes morals que al llarg de la història han acabat essent acceptades per la cultura de la qual formem part.»
7. «Que una persona tingui llibertat és quelcom molt valuós. Per tant, no s’hauria d’obligar els nens i adolescents a anar a l’escola, si no volen. Se’ls hauria de respectar la seva llibertat d’escollir fer una altra cosa. Per exemple, a una adolescent de quinze anys no se l’hauria d’obligar per llei a estudiar. Si ella vol, s’hauria de deixar que fes una altra cosa.»
8. «Seria desitjableque  la  moral  imperant  avui  en  dia  fos  el  tipus  de  moral  que  Nietzsche  anomenamoral noble
9. «Si  dues  persones  mantenen principis morals diferents, aleshores, com a mínim, una d’elles està equivocada.»
10. «Si  una  persona  està  convençuda que allò que fa està bé, ho pot seguir fent, encara que la majoria de les altres persones creguin que allò no és moralment acceptable.»
11. «Si haguéssim decidit anomenar potes a les cues i cues a les potes, aleshores diríem que la frase “Els cavalls tenen quatre cues” és veritat; per tant, què és veritat i què és mentida depèn només de les con-vencions humanes, no de com realment és el món.»
12. «Tot i que en la societat europea actual hi ha molta gent que no es considera religiosa, una part molt significa-tiva dels valors que la gent accepta, encara que no se n’adoni, són valors cristians.»
13. La biologia, la geolo-gia i les altres ciències naturals no descriuen realment com és el món que ens envolta.» 

Nussbaum

1. «És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.»
2. «Tenim raons per pensar que les condicions de vida en el nostre planeta en el futur seran molt més difícils del que ho són actualment, entre altres motius pels efectes del canvi climàtic, que seran molt més evidents i dramàtics d’aquí vint, trenta o quaranta anys. De fet, és possible (tot i que no ho podem saber del cert) que les condicions de vida d’aquí trenta o quaranta anys siguin desastroses. Davant aquesta possibilitat (i encara que només sigui una possibilitat), jo no hauria de tenir cap fill. Tenir un fill seria obligar algú a haver de córrer el risc d’enfrontar-se a una situació global dramàtica i catastròfica, i no tinc el dret d’obligar ningú a haver de córrer aquest risc (podent-ho evitar, tal com ho puc fer, no tenint descendència).» 

Platón

1. "A l’hora de determinar la competència d’una persona per a poder governar, les experiències i vivències que hagi tingut són tant o més importants que els coneixements que hagi adquirit amb l’estudi.»
2. «És apropiat que l’Estat restringeixi allò que la gent pot fer i que, per exemple, no els permeti sortir de casa, o els obligui a vacunar-se, si això contribueix al bon funcionament general de la societat.» 
3. «És més important que una societat garanteixi la seguretat i els béns materials que calen per a sobreviure a cadascun dels seus membres, que no pas que els garanteixi la llibertat.»
4. «És millor viure en una societat on a cadascú se li assigni una feina que es correspongui amb les seves capacitats naturals i la seva educació, que no en una societat on cadascú faci la feina que vulgui o l’interessi, tant si està capacitat per a fer-la com si no.»
5. «Hi hauria d’haver lleis que posessin un límit a la quantitat de béns que pot acumular una determinada persona. A partir d’una certa quantitat, que asseguri que una persona pot cobrir folgadament les necessitats pròpies i les dels qui depenguin d’ella, la resta d’ingressos o possessions d’aquesta persona s’haurien de repartir entre els altres ciutadans (és a dir, haurien de deixar de ser propietat privada i passar a ser propietat de l’estat).»
6. «L’acció políti-ca dels dirigents i dels ciutadans ha d’estar sempre guiada per l’exercici de la raó d’una mane-ra desapassionada; els sentiments d’indignació o de ràbia no tenen mai cap paper positiu en l’acció política.»
7. «La  posta  de  sol  d’ahir  va  ser  bella,  La  Gioconda  és  un  quadre  bell,  Paraules  d’amor  és  una  cançó bella; la posta de sol, La Gioconda i Paraules d’amor tenen una cosa en comú: la bellesa; la bellesa, per tant, existeix; però no és un objecte que es pugui tocar, ni que existeixi en cap lloc  concret;  deu  ser,  doncs,  que  té  una  existència  semblant  a  la  de  les  idees  platòniques.  Tenim raons per a creure, per tant, que hi ha entitats com les que Plató postulava que es tro-ben en el món de les idees.»
8. «La felicitat de l’Estat és més important que la felicitat de qualsevol dels individus que el formen.»
9. «Les persones espe-cialment  dotades  i  preparades  per  a  poder  gestionar  els  assumptes  que  són  d’interès  públic no sols haurien de tenir l’oportunitat, sinó que tenen l’obligació moral, de dedi-car-se a la política (si no hi ha altres persones tant o més ben preparades que elles que s’hi  dediquin),  encara  que  fer-ho  els  suposi  tenir  menys  guanys  econòmics  o  haver  d’afrontar, a vegades, riscos personals.»
10. «Ningú no pot dubtar que els nombres (el nombre 3, el nombre 7, etc.) existeixen. Però sembla obvi que no existeixen en cap lloc del món físic (ningú no podria anar allà on hi ha el nombre 7 i tocar-lo!). Per tant, han d’existir en un altre lloc, o d’una altra manera. Això ens dóna una bona raó per a creure que hi ha un món de les idees similar al que va descriure Plató.»
11. «Per  a  saberactuar bé, cal tenir coneixement teòric de què és el bé»
12. «Perquè unasocietat sigui justa cal que cadascun dels seus membres es dediqui a allò que, d’acordamb les seves aptituds naturals, sap fer millor»
13. «Pot  ser  que  en  una  societat no hi hagi ningú que sigui injust, però que, tot i així, aquella societat en conjunt sigui injusta»
14. «Qui no hagi dedicat temps i esforç a estudiar a fons què és el bé, no hauria de poder tenir cap responsabilitat de govern important.» 
15. «Si algú sap com s’ha d’actuar, aleshores actuarà rectament.» 
16. «Suposem que hi hagués una màquina, que podríem anomenar màquina del plaer, a la qual et pots connectar i que fa que, tot i que de fet el teu cos roman en una cadira connectat a la màquina, a tu et sembla que estàs vivint contínuament situacions que et són molt desitja-bles; la màquina fa que experimentis exactament el mateix que experimentaries si estiguessis en aquestes situacions plaents (per exemple, connectat/ada a la màquina, pots tenir les emocions i les sensacions molt gratificants de creure que estàs volant en parapent, i que tots els teus com-panys/es de classe t’admiren, i que cap de les persones a qui estimes mor ni pateix cap desgràcia, i que la teva cantant preferida t’ha escrit per proposar-te de quedar, etc.); suposem, a més, que aquesta màquina et pot mantenir viu/viva, mentre hi estàs connectat/ada, com a mínim durant tant de temps com viuries si no hi estiguessis connectat/ada. En aquest cas, seria una bona idea escollir viure la resta de la teva vida connectat/ada a la màquina.
17. «Una  personaactua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció»
18. «Una persona no pot decidir a què es vol dedicar professionalment tenint en compte només allò que a ella li ve de gust de fer; la consideració principal que ha de tenir en compte a l’hora de decidir què farà és: “En quina mena de feina puc ser al màxim d’útil a la resta de la societat?”»